Copy

Nosaltres volem uns Països Catalans i un món

econòmicament pròsper, socialment justos,

políticament lliures, espiritualment rics i,

ecològicament sostenibles.

si aquest correu no,

el veieu correctament?



Una enhorabona i

set avisos després de l’aprovació del pressupost


 
«Avise que els vuit mesos que ens queden seran

emocionants en termes polítics, però durs. Perquè l'estat

ja no pot fer res més sinó jugar a la desesperada»
 
 
Per a arribar al 28 de gener de 2017 han calgut un munt d’esforços, una perseverança còsmica, una fermesa molt remarcable en allò en què es creu i una capacitat de diàleg, de no trencar mai la corda del tot, realment espectacular. De molta gent.


 
L’11 de setembre de 2012 la revolució prenia els carrers de Barcelona i s’escrivia un full de ruta per a aquell moviment que havia esclatat d’indignació el juny del 2010 arran el colp d’estat del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut. El 9 de novembre de 2014, partint de l’experiència de les consultes populars engegades a Arenys de Munt anys abans, el país es va demostrar a ell mateix que podia ser l’amo del seu destí i va ser l’amo del seu destí per primera vegada en gairebé un segle. El 27 de setembre de 2015 s’aconseguia finalment la cosa més difícil de totes: tenir un parlament de majoria independentista, un govern independentista i un president independentista. El camí havia de ser directe a partir d’aleshores, però encara es va topar amb el relleu forçat de Mas, que es va salvar amb la presidència de Puigdemont; i amb l’obstacle del pressupost, l’última barrera, que no s’ha esquivat fins avui, després d’una moció de confiança, d’un debat a fons dins la CUP i d’una intensa feina negociadora entre la CUP i el govern.
 
Ara ja hi ha el camí perfectament definit. El pressupost ja només depèn dels tràmits administratius i de la votació del parlament. La llei de transitorietat, que equival a la DUI, ja és al calaix, pactada i signada, tot esperant només el moment favorable per a votar-la. I el referèndum, que es farà a tot estirar al setembre, ja és al punt d’arrencada. Ens esperen uns mesos increïbles que posaran a prova el país com mai. No serà pas senzill, però hem de ser conscients que tenim a les mans elements de sobres per a fer possible una victòria que molta gent ha anat construït amb paciència des del no-res, sobretot aquests últims cinc anys.


Avise que els vuit mesos que ens queden seran emocionants en termes polítics, però durs. Perquè l’estat ja no pot fer res més sinó jugar a la desesperada. La inacció que ha demostrat aquests anys, el menysteniment per la situació de Catalunya i la incapacitat crònica de veure la realitat, la manca de diàleg, l’ha deixat tant fora de joc que ara no sembla factible cap reacció satisfactòria abans del setembre. La Generalitat ja ha dit que vol pactar i que no es mourà de la taula fins a l’últim minut i ho ha de fer. Però també cal que tinguem clar que poden passar moltes coses d’ací al setembre i que haurem de calcular bé cada reacció.
 
Algunes d’aquestes coses –crec que les més importants– seran:

 
1. Intentaran el linxament civil de tanta gent com siga possible, mirant de cremar els sectors més actius de l’independentisme. Darrerament ja ho hem vist en els casos de Sol Daurella i Santi Vidal. És evident que l’independentisme, i encara menys el govern, no poden permetre’s equivocacions greus en el nostre camp. Fa mesos que em vaig pronunciar en aquest editorial sobre la inconsistència de la constitució que impulsava Santiago Vidal, amb poc ressò. Però tampoc no podem afegir-nos, com si no fossen intencionats, als linxaments organitzats per aquells mitjans que sempre han apuntat uns segons abans que l’estat disparàs. Llegiu l’editorial d’El País d’avui, que criminalitza tota l’Esquerra Republicana, i recordeu l’actuació d’aquest diari el 1992 i tantes altres vegades abans i després.
 
2. El conflicte judicial, la repressió, atiarà molt la tensió i per això s’ha de mantenir el cap molt fred. Cal, evidentment, un suport multitudinari a les persones portades a judici i cal denunciar sense defallir el sistema judicial espanyol, la seua dependència política. Però, per més greus que siguen les circumstàncies, i ho seran sobretot amb la presidenta Forcadell, no hem de deixar mai que l’estat ens marque el calendari. La independència l’hem de proclamar quan ens interesse a nosaltres, no quan els interesse a ells. I forçar aquesta proclamació abans d’hora, avise, podria ser una manera de menar-la al fracàs. Ara no és el moment de les emocions, sinó de la intel·ligència.
 

3. Prepareu-vos per escoltar autèntiques barbaritats, que pretendran suscitar situacions de tensió màxima. I entreneu-vos a no creure-us-les. L’extrema dreta unionista ja prova de justificar una (impossible) operació militar a base de definir el procés d’independència com un colp d’estat. Hi insistirà molt. Alhora, creixerà el ‘no és possible’ com a argument suposadament definitiu. I per fer pressió en aquest terreny posaran tota la carn a la graella a fi d’aconseguir declaracions solemnes en l’escena internacional contra el procés d’independència. I n’obtindran, no dubteu pas gens que n’obtindran. Simplement compteu-hi i recordeu sempre que això mateix va passar a Eslovènia, a Croàcia, a Lituània i a tants i tants estats avui reconeguts. Recordeu-ho, però recordeu també una cosa més senzilla d’entendre i d’explicar: que les amenaces al 27-S eren enormes i no se n’ha complert cap. O ja hem oblidat el comunicat de tots els bancs amenaçant d’anar-se’n de Catalunya si hi havia una victòria independentista?
 
4. Ho faran tot per trencar la unitat independentista i cal anar amb molta cura. No hem de caure en el parany. La intel·ligència de l’independentisme ha estat durament posada a prova aquests mesos i el test s’ha superat amb nota. Tant la CUP com Junts pel Sí han après molt de la lliçó del pressupost anterior i el resultat és ben palès. Però això no els deturarà. Saben que la unitat d’acció del PDECat, Esquerra i la CUP (i també de l’ANC i Òmnium) és el principal problema que tenen i per tant furgaran on siga per trencar-la. Mireu, si no, aquest article d’avui mateix de López Burniol a La Vanguardia. Hi afirma que la solució són eleccions, que cal que les guanye Esquerra (Puigdemont ara és el gran enemic a abatre) i arriba a assegurar que Junqueras pactaria amb els comuns i acceptaria un diàleg amb Espanya per a barrar el pas a la independència en canvi d’unes quantes reformes que ni tan sols demanarien de canviar la constitució. Encara estic bocabadat…
 
5. Estiraran com un xiclet la seua pròpia legalitat. Tant que ens quedarem astorats i molt indignats. Alguns voldran aprofitar-ho per trencar abans d’hora, però ara precisament cal molt rigor jurídic. Hem de fer servir els seus tribunals i el seu estat fins al darrer dia i no hem d’exigir a ningú que salte la llei. La llei de transitorietat ja crearà la nova legalitat en el moment oportú i exacte. La paciència és una de les armes més poderoses que tenim.
 
6. Cercaran com siga que cometem un error. O, directament, el provocaran ells. El paper dels infiltrats serà ara més important que mai i és possible que miren de provocar un nou Cas Scala com el que va liquidar la CNT durant la transició. Contra això, només podem fer dues coses i cal que les fem bé: estar molt amatents i, si mai passa res, reaccionar tots units com una roca.
 
7. Oblideu els hiperventilats que no tenen cap més feina que declarar-se independentistes i dir alhora que tot això és un bluf i que en realitat ningú no vol proclamar la independència. Conscientment o no, no fan res més que desmobilitzar i deprimir. Els hem aguantat les brometes i la displicència durant molt temps sense fer-ne qüestió, però ara ja n’hi ha prou. La mobilització popular ha estat exemplar, però els partits polítics també han fet un esforç enorme per dur-nos allà on som avui i això cal reconèixer-ho. Parlar de ‘processisme’ i fer el graciós quan ja som al bell mig del xoc de trens, em sembla molt gratuït i injust. Les crítiques, que vinguen totes i que siguen tan fortes com calga, però el vedetisme derrotista ja començar a ser hora que s’acabe.

Per cert, Burniol, en l’article d’avui, també diu que els independentistes ens pensem que les coses passaran perquè volem que passen. Ell ho diu despectivament, però avui, precisament avui, hem tingut la prova que, efectivament, és així. Enhorabona a tots i gaudim dels mesos vinents. Amb el cap clar i el gas a fons.

Vicent Partal
28 gener 2017

 
Vilaweb Vicent Partal Accés a l'article
Els reportatges del 2016 per ordre de publicació

Un any molt mogut
Comment la France a tué ses villes

Com França va matar a les seves ciutats

"El que està passant ara a les ciutats franceses?




LLEGIR REPORTATGE

El 6 de febrer

defensem la democràcia

Incriu-t'hi

La regidora de Guanyem Badalona Fátima Taleb denuncia atacs racistes i xenòfobs

Taleb explica els fets a través d'una carta publicada pel seu partit i que a continuació podeu llegir: 'Un home de manera brusca em va insultar, em va escopir i va marxar sense que tingués temps de reaccionar'

Vilaweb Accés a l'article

David Harvey: “Hem de resistir. Les ciutats no poden ser un lloc on invertir, sinó un lloc on viure”

El geògraf i antropòleg David Harvey (Gillingham, Anglaterra, 1935) és una referència ineludible en el debat polític, econòmic i social de l'esquerra contemporània. Crític acèrrim del capitalisme i del neoliberalisme, el teòric britànic va ser a Barcelona fa dues setmanes per fer la conferència inaugural del festival L'Alternativa, al CCCB. CRÍTIC i la 'Directa' van tenir ocasió de conversar-hi amb profunditat. El resultat és aquesta entrevista conjunta, on Harvey analitza la validesa dels plantejaments marxistes, explica les raons de l'esclat d'un nou 'boom' immobiliari i reflexiona sobre la possibilitat que governs com el de Barcelona implementin canvis estructurals reals.

LLEGIR ENTREVISTA

L’Ajuntament de Sabadell presenta el seu escrit d’acusació per la peça 30 del cas Mercuri

Es demana penes de presó i inhabilitació per a càrrec públic a Manuel Bustos, per delictes de tràfic d’influències i prevaricació en qualitat d’inductor
 

L’escrit acusa l’excap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, de tràfic d’influències, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental

Es sol·licita cinc mesos de suspensió d’ocupació per a l’exresponsable d’Espai Públic, Xavier Izquierdo, com a còmplice de malversació

Accés a l'article

Discretament, diu

Una conseqüència del cas Santi Vidal
és que omple de dubtes l'equip rival

 

Una de les grans frases del procés és aquesta del jutge Santiago Vidal: ‘Continuaré treballant discretament perquè aquest país sigui lliure.’ No sé si es pot superar. Discretament, diu. Realment espectacular. El senyor jutge es passeja per tot Catalunya explicant secrets (certs o falsos) i ara diu que continuarà treballant discretament. L’home surt a vídeos a YouTube explicant reunions amb el PSOE, acords amb l’OTAN, fons d’inversió i serveis de contraintel·ligència, i ara diu que continuarà treballant discretament. Per emmarcar-ho. Sí, senyor.

Doncs jo demano des d’aquí al senyor jutge que no ho faci. Senyor Vidal, vostè continuï parlant gens discretament. Si us plau per favor, i pel Déu dels cels. Vostè, Santiago Vidal, no pari, perquè fa possible una cosa que no és gens fàcil: fa possible que la por canviï de bàndol.

I això és impagable.

Quants unionistes no s’han fet aquesta pregunta: i si això que explica Vidal és veritat? Penseu-hi. Després de pensar en el mal que ens pot fer a nosaltres, penseu en el mal que pot fer a l’equip rival. Santiago Vidal pot fer creïble directament la llista dels horrors de l’unionisme. Només cal visitar el TL d’Inés Arrimadas i veureu la por en forma de piulets. Recordem què escampa el jutge Vidal, i que alguns es creuen: el PSOE es va oferir a acceptar la independència en canvi d’una Commonwealth espanyola. Els pensionistes catalans cobraran mil euros l’endemà de la independència. Els mossos es van formant en contraintel·ligència, insinua que a Israel. El govern català té via lliure per a aconseguir diners. La hisenda catalana, mig feta. Tres-cents jutges, de vuit-cents destinats a Catalunya, són afins al procés. I us en poso una que no surt a l’article de Cristian Segura a El País: Ada Colau i Carles Puigdemont ja tenen pactat de fer el referèndum. Això també ho diu el jutge Vidal.

En fi. Tu tens un dubte sobre el procés? Santiago Vidal te’l resol.

Sé que hi ha gent que creu que Vidal ha fet molt mal. No ho negaré. Sé que alguns veuran la fiscalia obrint un cas contra el govern per culpa de Vidal i arribaran a la conclusió de quin mal ha fet Vidal. Jo, en canvi, us dic que no el necessiten per a res, Vidal, per investigar el govern. Ho fan igual. En canvi, gràcies a Vidal, jo veig el pobre Pedro Sánchez penjant aquest post a Facebook negant que regalés res als catalans. I milers de persones creient el contrari. I també veig Victoria Prego mig creient-se’l, mig insultant-lo, però sobretot amb molta por. També veig El País dient que Sánchez no aplicaria el 155, segons Vidal. I un editorial d’El Mundo, també el veig. En fi, tots demanant-se, en el fons, si és cert això que va dir el jutge Vidal, si és realment un gol per l’escaire. Si fins i tot quan fan broma escampen la brama: de veritat que els catalans tenen pactes amb l’OTAN?

El cas del bocamoll de Santiago Vidal és també una victòria clara: aquest home instal·la la por en l’equip contrari. I això tot just comença. Ara la fiscalia vol investigar el cas per la hisenda catalana, la llista dels jutges afins i, molt interessant, els possibles acords amb estats estrangers que la Generalitat hagi aconseguit. Vidal, digues que sí. No ens féssim enrere ara. Sobretot digues que sí. Perquè si el titular ‘Catalunya té acords amb la UE, segons el jutge Vidal’ obre un TVE, doncs molt millor, perquè això és la por que ha canviat de bàndol.  O encara millor: és guerra psicològica pagada per l’enemic, i en contra seu.

En fi, Vidal, fes-me un favor, no treballis discretament. Això mai. I això sí: millorem això de la fàbrica d’helicòpters que dius que hem pactat amb l’OTAN. Molt creïble, aquest tros, no ho sembla. No dic que sigui fals, eh? Dic que, com ja deus saber, en la guerra psicològica la cosa important no és que les coses siguin certes o falses. La cosa important és que la gent se les cregui. De moment, i gràcies a tu, anem força bé.

Andreu Barnils Vilaweb Accés a l'article
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu.


Vicent Andrés Estellés

 

Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes.
Gandhi.

 
http://www.whatcatalanswant.cat/

Copyright © 2015 Lluís Brunet fotògraf "traficant d'imatges i ètica", All rights reserved.



Email Marketing Powered by MailChimp



Our mailing address is:
lluisbrunet@lluisbrunet.cat

Lluís Brunet fotògraf "traficant d'imatges i ètica"
Sant Cugat 99
Sabadell, Països Catalans 08201
Spain

Add us to your address book

Enllaçod'interes
Want to change how you receive these emails?
You can update your preferences or unsubscribe from this list

Email Marketing Powered by Mailchimp